Any de fundació i origen
La UE Sant Quirze està inscrita a la Federació Catalana de Futbol (F.C.F) des de l’any 1928, per tant aquest és l’any que es va fundar oficialment el club, tot i això existeix una revista anomenada “Avant Esport” que data de l’any 1924 i demostra que el futbol ja existia a Sant Quirze molt abans de l’any 1928. En aquesta revista esportiva que tracta dels esdeveniments esportius de Ripoll i la seva comarca, ( cal recordar que en aquell temps el poble de Sant Quirze pertanyia a la comarca del Ripollès) no només es demostra l’existència del futbol abans de la fundació oficial del club, sinó que parla a més, de dos equips al poble; el F.C Santquirzenc i els Ràpits del Ter.
Anant encara més enrere, hem de buscar els orígens del futbol a Sant Quirze entre el 1910 i 1920, quan un mestre de l’escola del poble, el senyor Mossèn Hipòlit, va començar a posar de moda entre els seus alumnes aquest joc, que no feia massa que havia aparegut en el nostre país, anomenat futbol. Aquest mossèn ensenyava als seus alumnes, durant l’hora d’esbarjo, les normes o regles bàsiques d’aquest joc.
Més endavant, altres persones que no eren estudiants van començar a aficionar-se a la pràctica del futbol i aquest esport es va anar posant de moda a Sant Quirze.
Uns anys més tard un grup d’amics van començar a organitzar partits de Festa major amb moltes penes i treballs, ja que tenien moltes dificultats per trobar elements bàsics com roba esportiva, sabates de futbol, pilota...
Finalment però aquestes dificultats van ser superades gràcies a la gran afició que hi havia al poble pel futbol i, com ja hem dit anteriorment, l’any 1928 el poble va tenir el seu propi equip de futbol: la UD Sant Quirze. Presidents que han passat pel club Des de la fundació de la UE Sant Quirze s’han trobat documents sobre l’existència de 9 presidents durant els seus 75 anys d’història. Abans de la guerra es coneix el nom de dos presidents: Josep Salabert i Hermenegild Solà.
I després de la guerra venen els següents presidents per ordre cronològic: Reyes Bajo, Jose Sanchez, Josep Plans, Albert Soler, Ramon Vilargonter, Ramon Collell, Joaquim Bosch, Eusebi Curtichs, Josep Raurell i Josep Sirera que n’és l’actual president. Localització dels diferents camps que han existit El primer camp per jugar a futbol que hi va haver a Sant Quirze va ser a la zona on en l’actualitat hi ha el parc municipal. El mossèn Hipòlit, esmentat anteriorment, va demanar a Domènec Domingo, que en aquell temps era l’amo de la majoria de les terres del poble, que li deixés aquell terreny per fer una camp de futbol i ell i va accedir. El camp en qüestió va ser construït l’any 1912 i es feia servir, com hem dit abans perquè els estudiants comencessin a practicar el futbol a l’hora d’esbarjo. Tot i això el camp no estava massa bé i tenia com a handicap més important el fet d’estar a tocar del riu, ja que la pilota els hi anava al riu molt sovint.
Tot i que el camp no estigués bé va contribuir de manera important a que l’afició dels santquirsencs pel futbol anés creixent cada cop més, ja no només eren els estudiants del mossèn hipòlit els que practicaven aquest esport sinó que els més grans també jugaven a futbol. Precisament aquests últims, el més grans, varen demanar al mateix amo de l’atre camp un terreny, però més amunt del que tenien abans per així poder solucionar el problema de les pilotes que anaven al riu. L’amo els i va concedir el terreny i allà hi van construir un camp que començava a tenir un aspecte bastant bo. Aquest mateix camp va haver de ser enretirat una mica perquè en aquella zona l’ajuntament hi va fer un col·legi a l’any 1924. I dos anys més tard, encara el van fer córrer més perquè van fer el col·legi més gran.
Però el cap d’un any el terreny on estava situat el camp va canviar d’amos i els nous amos van decidir aprofitar el terreny per ampliar una serradora que estava al costat d’aquest i que necessitava més espai, ja que estava en un moment d’augment de producció. Per tant els hi van treure el camp de futbol.
Van haver de fer un camp nou i aquest, va ser construït a davant d’on ara hi ha el Restaurant “ la Cugulera” Aquest camp va ser construït a l’any 1930
Però uns anys més tard va començar la guerra Civil i Sant Quirze no va ser una excepció, i també va patir els efectes davastadors de la guerra. L’activitat futbolística es va paral·litzar durant aquesta guerra, exactament a Sant Quirze es va aturar des de l’any 1936 al 1939. El camp estava molt abandonat i després de que destruïssin el pont del poble per la guerra, el camp va haver de ser emprat per a plantacions amb l’objectiu de substituir, ja que la misèria es va apoderar de tots els habitants. Després de la guerra, per acabar de deixar totalment destrossat el camp, a l’octubre de 1940 es va produir un dels aigüats més important de la Història de Sant Quirze. Aquest aigüat va acabar de destrossar el camp. Es pot dir que la guerra i aquest important aigüat van acabar amb el camp de futbol.
Després de la guerra es van agafar uns terrenys propietat de la fàbrica de Can Guixà i es va començar a fer el camp. Un camp que el van fer els soldats que venien a arreglar el pont, que van volar durant la guerra, i quan acabaven de fer el pont, es dedicaven a fer el camp, netejant-lo de rocs i aplanant-lo. Aquest és el camp que hi ha actualment amb unes quantes modificacions. Primer Equip
Trajectòria i categories per les que ha passat El primer equip de Sant Quirze, del qual es coneixen els noms dels jugadors és el de la temporada 1934-35, just abans de començar la guerra. Es coneix el nom de 14 jugadors, tot i que, es pensa que n’hi havia més. Els noms d’aquests primers jugadors foren: Mercader, Serio, Fortea, Palou, Ros, Sala, Rosanas I, Plans, Francisco Serra, Jesús, Rosanas II, Tenes, Picas i Jaume Serra.
El futbol va estar aturat al poble, durant 3 anys per causes de la guerra.
Dos anys després de la seva reanudació, és a dir l’any 1940, el Sant Quirze va aconseguir un dels seus èxits més importants de la història en arribar a la final del Campionat de Catalunya de clubs aficionats, que era una categoria on abans hi havia equips molt importants. Es recorda, especialment, la semifinal disputada, a doble partit, enfornt del Súria; en el primer partit disputat aquí a Sant Quirze el resultat va ser d’empat a 1 gol en un partit molt igualat. En el partit de tornada els jugadors santquirzencs temien l’afició del Súria perquè aquesta tenia molt mala fama. El resultat d’aquest temor va ser que el Sant Quirze es va presentar a jugar el partit amb solament 10 jugadors. Tal com es pensava el Súria es va avançar en el marcador ben aviat, però en una jugada aïllada l’àrbitre, que anava a favor del Sant Quirze perquè era un gran pescador i cada cop que venia a xiular al poble s’emportava un bon grapat de peixos de regal, va xiular un penal totalment inexistent a favor del Sant Quirze i l’afició del Súria va fer honor a la seva mala fama i va saltar al camp en massa. El resultat va ser suspensió del partit i el tancament del camp de Súria.
El partit es va haver de rependre en un camp neutral que va ser Tona i allà el Sant Quirze no va tenir cap problema per vèncer per 3 a 1 al Súria.
La final, però, va ser diferent i es va perdre contra un filial manresà. Tot i perdre la final, arribar-hi deixant enrera equips molt més importants va ser un gran èxit per l’equip.
Els jugadors que ho van aconseguir foren: figueres, Tello, Tubau, Gaja, Sidera, toia, ros, Puyoles, Rossell, pujals, Jep Serrades, Tubau i Claparois.
Durant totes les temporades que distancien l’any 1940 i l’actualitat la primera plantilla del Sant Quirze ha seguit una trajectòria bastant regular. Amb això s’entén que sempre ha jugat, més o menys, en unes categories semblants.
En els primers anys de competició l’equip jugava en la categoria d’aficionats, que era com la segona i tercera regional d’ara ja que constava de molts equips que es dividien en grups, segons la proximitat de pobles. Més endavant, un cop instaurades les tres categories regionals: Primera, segona i tercera, la UE Sant Quirze es va veure abocada a la tercera regional, ja que hi va jugar durant forces anys. Durant aquests anys que jugaven a tercera es van passar moments molt difícils i, fins i tot, l’equip va estar en algun moment a punt de desaparèixer. Però la situació va canviar i es va pujar a segona regional la temporada 90-91; a partir d’aqui l’equip va començar a funcionar fins a consagrar-se com un fixe d’aquesta categoria. Però l’equip volia aspirar a més i, després de la temporada 96-97 en que l’equip va estar a punt de baixar un altre cop a tercera, la temporada següent, la 97-98, va quedar tercer classificat a un sol punt de la promoció d’ascens a primera regional i la temporada 98-99, després de reforçar bastant l’equip va aconseguir un fet mai vist abans en la història del club, promocionar i ascendir a la primera regional. Tot i que no es va poder mantenir la categoria, la temporada 99-00 va ser històrica pel poble i per l’equip de futbol de Sant Quirze. Un moment històric: L’ascens a primera regional Tot i la importància que va suposar arribar a la final del campionat d’equips aficionats de Catalunya, que ja hem citat anteriorment, l’èxit més important de la història del Sant Quirze es va produir en la temporada 98-99 i va ser l’ascens, per primer cop a la categoria de primera regional.
L’ascens va arribar després d’un començament de temporada molt fluix, però l’equip va anar millorant i amb una gran solidesa defensiva, va rebre molts pocs gols, i amb un parell de jugadors desequilibrants a la davantera, va començar a funcionar molt bé i va completar una segona volta del campionat quasi perfecte. L’equip va quedar classificat en segon lloc al final de la lliga i li va tocar jugar un play-off d’ascens a primera regional contra el segon classificat del grup del Meresme que va ser la “ Peña Verdiblanca” de Mataró.
El play-off es va disputar amb la modalitat d’eliminatòria ( anada i tornada) i el partit d’anada es va disputar a Sant Quirze. En aquest partit es van viure sensacions inoblidables per tots els santquirzencs; un camp totalment ple, banderes, petards, coets, expulsions, gols....
El Sant Quirze va guanyar per 3 a 1 a la Verdiblanca en un partit no gaire brillant, tot i el magnífic ambient que es respirava, i els jugadors i seguidors visitants van provocar i , fins i tot, van arribar a agredir al públic santquirzenc.
Per això, tot i el resultat favorable del partit d’anada, preocupava el partit de tornada per que no succeïssin més incidents i l’ambient que es respirés no afectés a l’equip.
Tota aquest preocupació l’afició del Sant Quirze va respondre, es van desplaçar unes 200 persones amb autocars organitzats amb el fi d’animar l’equip per consumar el seu ascens a primera regional. El partit a Mataró va ser dominat de principi a fi pel conjunt santquirzenc que va fer vibrar als aficionats desplaçats, aconseguint l’ascens a primera regional i guanyant el partit per 2 a 5.
El poble de Sant Quirze, gràcies a la tecnologia de la telefonia mòbil, la noticia ja es sabia i el poble quasi al complert va anar a rebre l’equip a la plaça Bisaura i després de donar una volta triumfal pel poble l’equip va sortir al balcó de l’ajuntament per saludar tots els aficionats assistents. Era un moment històric i els santquirzencs ho van celebrar com a tal.
L’any següent, però el Sant Quirze, tot i mantenir el mateix bloc amb només tres incorporacions no va poder competir amb equips tant importants com el Berga, el Canovelles, el Sant Celoni... i va baixar altre cop a segona regional.
Tot i això l’afició i el club no van quedar descontents perquè, tot i codejar-se amb equips semi-professionals a on els seus jugadors més importants cobraven sous bastant elevats, l’equip sempre va donar la cara i va lluitar durant tota la temporada per intentar mantenir-se en aquesta categoria, cosa que no va poder ser.
Els històrics jugadors que van jugar a primera regional amb el Sant Quirze van ser: Casanoves, Puigdemunt, Gil F. Fornols, Font, Soler, López, Farrés, Benjamí, Mendo, Mascaró, D. Fornols, Gonzàlez, Sadurní, Vaqué, Xenxo, martín, Fran, Vilamala, Canillas i Verdaguer. Futbol base
Origen d’aquesta secció El primer equip de futbol base que es va crear a Sant Quirze va ser el juvenil, el qual es va crear a l’any 1962. Aquest equip ha promocionat durant la seva història grans jugadors pel primer equip i també per altres equips de la comarca.
Les altres seccions del futbol base es van fundar fa poc, a l’any 1989, degut a l’interès creixent de la quitxalla del poble per a jugar a futbol i, en l’actualitat la majoria són un èxit. Entrenadors El Sant Quirze sempre s’ha caracteritzat per mantenir entrenadors, a poder ser del pobles, tant en el primer equip com en les categories inferiors. I si no són del poble solen estar lligats al club com a jugadors en anys anteriors.
El fet que hagin sortit grans jugadors procedents del futbol base de Sant Quirze cap equips de capitals importants de la comarca, com és el cas de Manlleu i Vic, dóna molt calor als entrenadors de futbol a Sant Quirze que formen a bons jugadors i, el que és més important, a bones persones. El Futbol Femení Una de les coses més importants que ha fet la directiva en aquests últims anys ha set la de donar suport i intentar ajudar en el possible, la idea que va sorgir entre un grup de noies de Sant Quirze que tenien moltes ganes de jugar a futbol. L’equip es va crear durant la temporada 98-99, tot i que, en aquesta no van fer cap partit oficial i es van dedicar a formar l’equip i a entrenar-se durament per poder competir l’any següent.
La plantilla, en el seu primer any, la van formar les següents jugadores: Ester Escalè, Ester Puig, Imma Vinyas, Anna Vilarrasa, Anna Madrid, Anna Raga, Ariadna Anglada, Cristina Trapé, Marta Mató, Montse Comas, Anna Casals, Laia Solsona, Mònica Guerrero, Mar Casanelles, Marta Roma, Anna Torruella, Mireia Grau, Lourdes Ramírez, Montse Gonzàlez, Davínia Arràez, Glòria Ramírez i Laia Rodríguez.
Hores d’ara la plantilla està consolidada i és un equip més del club. |
